Club Patí Manlleu

El Manlleu, que ja venia d’empatar dos partits, va tornar a fer honors de l’apel·latiu “rei de l’empat” i va igualar a 3 contra el Vilaseca, equip que també estava empatat a punts a la taula classificatòria. El partit no començava massa bé pels interessos osonencs quan el Vilaseca marcava un gol al minut 5, al xutar de cullera a la sortida de darrera la porteria, amb un bon gol que feia impossible l’estirada de Baget. El domini del joc era altern i mentre el Vilaseca feia un joc més combinatiu però no arribava amb perill a l’àrea del Manlleu, els de casa sí que ho feien amb perill i amb la sortida a pista de David Montero el partit s’animava i el Manlleu arribava amb més claredat a l’àrea contrària. D’aquesta manera, Montero guanyava per cames el seu defensor i posava l’igualada amb una pilota que va entrar plorant i Jordi Callís també tenia sort quan amb una pilota en aparença sense perill, es colava a la porteria del Vilaseca sense que el porter hi pogués fer res. Només faltaven dos minuts per la mitja part i no hi havia temps per res més. El Vilaseca però, va protestar molt una jugada en la que es reclamava falta directa per una suposada falta local. No ho van veure així els àrbitres.

La segona part començava amb el gol de l’empat del Vilaseca tot just al minut 3 de partit. Quedava un món per acabar, i el marcador es mouria només en un parell d’ocasions. Primer, el Manlleu es va avançar amb un gol de Xixo a pase de Prims però quan faltaven 12 minuts el Vilaseca tornava a posar l’igualada al marcador. Amb aquest resultat s’arribava als últims minuts. El marcador no es tornaria a moure i el Manlleu sumaria un nou punt, el tercer empat en els últims tres enfrontaments.